02 de gener
Ja és tard, gairebé les 12 de la nit. Avui ha estat el primer dia de competició pura. Una presa de contacte de 220 km després d’un llarg enllaç de 500 km. Com anar de Barcelona a Madrid per carretera, per després donar una volta de 3h i 20 minuts saltant i derrapant per ràpides pistes plenes de pols al principi, i enfangades i plovent els ultims 100 km.
La primera etapa del dakar és sempre la que posa a la gent al seu lloc. Com que la sortida del primer dia és per ordre de dorsal, al darrera teu pots trobar-te pilots ràpids que t’atrapen i t’adelanten, o fins i tot que tu n’atrapes algún. Precisament darrera nostre, sortien dos cotxes xinesos, que no han trigat a passar-nos a un ritme molt alt, i jo li he fet el comentari al Diego –“no te preocupes, tarde o temprano les adelantamos”- i dit i fet, primer un, després l’altre, s’han sortit i han perdut un temps suficient perquè els adelantessim i els perdessim de vista. És el que passa constantment al Dakar. Hi ha qui no enten que això és una marató, que has de mimar la màquina, i aguantar durant 5000 quilometres cronometrats!
Tot ha anat be. El Diego s’ha familiaritzat amb les indicacions que li anava donant, i jo li he agafat la confiança necessaria per veure que és molt capaç de seguir endavant molts dies.
Tan sols era el primer dia, queda molt per fer, però arribar al biobac aviadet (7 de la tarda) i poder assistir al breafing, sopar i dutxar-se, preparar tranquilament el recorregut de demà amb les modificacions del roadbook i saber que l’equip de mecànics nomès han de fer una ullada de repàs al cotxe que s’ha comportat de maravella, reconforta molt, i dona forces per seguir sumant dies de cursa.
Me’n vaig a dormir, sota el soroll dels generadors dels equips, després d’esperar fins ara al nostre camió en cursa. Han volcat! Res de greu, però els seus mecànics segurament avui no dormiran gaire. Jo si, quin luxe, a veure fins quan tinc aquest plaer al meu abast.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada