d'assistència T5 que està remolcant el nostre cotxe després d'abandonar. Quan acaba la competició (com és el meu cas) segueix tot un cúmul de problemes postdakarianos. Estic en Copiapo, després de "conduir" el cotxe 1200 quilòmetres en 2 dies, arrossegat amb una llança. Esgotador! I l'únic que veia en tot aquest trajecte era el cul del camió. Segueix el ralli, però no per a mi. S'ha acabat de la forma més inesperada, quan el cotxe va voler fallar, l'avaria va ser irreparable. Una llàstima, una frustració, sobretot perquè considero que estàvem fent un gran paper. És el Dakar, no entén de justícia, ni d'esforç, ni de res.
Us agraeixo el vostre suport i seguiment aquests dies, si puc, us explicaré alguna batalleta més ara des de fora. Una abraçada!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada