Pels 2 primers controls van passar sense inconvenients, havent guanyat moltes posicions, ja que van aconseguir superar els primers trams de dunes sense enganxar-se, mentres molts cotxes quedaven atrapats a les sorres de Fiambalá. Però la sort no va durar tant i es van quedar enganxats, perdent gairebé mitja hora per poder treure el cotxe. Després van venir 2 punxades i més pèrdua de temps per canviar les rodes. I quan ja pensaven que no hi hauria més problemes, va tornar a trencar-se el radiador, havent-lo d'arreglar en mig de l'especial. Quan van arribar al fesh-fesh, fora de pista, uns 40 quilòmetres abans del final de l'especial, novament era impossible transitar-lo. En Joan va decidir sortir a caminar amb la seva brújula i buscar un camí alternatiu. Va caminar uns 2 quilòmetres guiat per la seva brújula i indicant a l'Edu per on passar amb el cotxe per fora del camí marcat pels cotxes que havien passat abans. No estaven sols, 2 cotxes argentins més havien arribat al punt en que en Joan va començar a caminar i, al no trobar per on passar, van decidir seguir-los. Poca estona després se'ls hi va sumar un 4t cotxe, també argentí. En Joan va trobar un camí per on seguir, per fora de la petjada ja instransitable deixada per tots els que havien passat abans, i els altres 3 cotxes els van seguir. Un d'ells havia trencat la direcció assistida i va estar a punt de sortir del traçat de l'especial per continuar per carretera fins el bivouac, el que hauria estat una penalització important, peró finalment es va animar a seguir a l'especial anant amb la caravana del 382, i va evitar la penalització. Era el cotxe d'en Marcos i en Jose Luis Di Palma (pels qui llegeixen des d'Europa, són pilots argentins, famosos competidors de Turisme Carretera, la competència de turismes en circuits més popular a Argentina).
Tot i tots aquests incidents, van aconseguir arribar al bivouac cap a les 19 hores, amb prou llum de dia i temps per un merescut relax. Quan en Joan va trucar, estava eufòric, increïblement content per com van poder superar els inconvenients de la jornada.
La cirera del pastís? Quan parlava amb en Joan, en Xavi Blanco, copilot d
el cotxe 431, també de l'equip Jatón racing, arribava al campament amb tots els ingredient necessaris per preparar un merescut gin tonic. Només els faltava la piscina.(Si us es fixeu a la foto, al cotxe li falta l'aleta posterior del costat del copilot, que van perdre durant l'especial)
L'etapa de demà (Fiambalá - Copiapó) ha estat suspesa per la organització degut a les males condicions meteorològiques (pluja i neu) que van obligar a les autoritats xilenes a tancar el pas de San Francisco. Demà només faran enllaç per creuar la Cordillera de Los Andes rumb a Copiapó a Xilé. Segons va comentar en Joan, és possilbe que hagin de creuar per un altre pas fronterer proper. Tornarem a tenir aventures dakarianes el dia 7/1, quan s'enfrontina la 7a etapa: Copiapó - Copiapó.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada