divendres, 7 de gener del 2011

Moments d'angoixa però bon resultat global

Etapa 5: Calama - Iquique
Distància total de l'etapa d'avui: 459 km
Distància de l'especial: 423 km
Distància total recorreguda fins avui: 3880 km

L'etapa d'avui ha estat duríssima, he arribat a pensar que havíem d'abandonar. Hi havia molt fesh-fesh i, tot i sortir en una posició ja més avançada, en arribar a molts dels trams de fesh-fesh la pista ja es trobava en condicions deplorables. Molta gent s'ha quedat enganxada, hi havia cotxes tirats per tots costats. Enmig d'una de les zones de fesh-fesh, hem donat un gran salt i al caure hem picat frontalment bastant fort. Diego té problemes de columna, doncs el vàren operar fa uns anys, i aquest cop li ha provocat un atac de dolor intensíssim a nivell lumbar que l'ha deixat immobilitzat. El lloc ón ens hem quedat aturats quedava en una depressió del terreny i no s'ens veia bé des de la pista; haviem de moure el cotxe o corriem el risc que algú ens xoqués. Com que en Diego no es podia moure degut al dolor, jo he hagut d'activar el Centinel (equip que serveix, entre altres coses, per alertar als altres competidors que en una àrea sense visibilitat hi ha un vehicle aturat). Amb molta dificultat, Diego ha aconseguit moure el cotxe fora de la zona de perill, i al baixar solament podia estar de genolls, el dolor era molt fort i jo li he plantejat d'activar l'alarma d'urgència mèdica, la qual cosa provocaria que poguès ser atès ràpidament, però també implicaria acomiadar-se de la competició. Ell ha estat clarivident i m'ha dit que no ho fés, que ja es posaria bé, i després d'un quart d'hora ha pogut ja incorporar-se i tornar al cotxe. A partir d'aquí, ens hen prés les coses amb més calma, anant més lents per evitar salts que poguéssin empitjorar l'espatlla d'en Diego. Poc a poc, hem acomplert l'objectiu proposat d'avançar a una mitjana de 50-60 km/h.

Què dir de la Baixada d'Iquique? És aquella que ahir us explicava que té una llargada de 2,3 km amb un desnivell del 32% i que arriba fins al mar. L'any passat la vaig baixar a peu, mentre guíaba metre a metre a en Pepe (pilot amb el que vaig córrer les altres dues edicions del Dakar) per baixar-la de nit sense inconvenients. Aquesta vegada, ho he fet a bord del Toyota nº425 pilotat per Diego (el qual ja l'habia baixat en d'altres ocasions però sense copilot... amb moto!), a uns 60 km per hora (per a no alterar la mitjana que ens haviem proposat): IM-PRES-SIO-NANT. Imressionant la sensació de la baixada, impressionant la vista del Pacífic durant la baixada, i impressionant com ha guiat en Diego el cotxe (i pensar que unes hores abans creia acabat el Dakar per aquest any...).

I així, sense pressa però sense pausa, hem arribat al bivac en la posició 40, la qual cosa ens situa en el lloc 36 de la classificació general! L'etapa de demà serà entre Iquique i Arica. Per arribar fins a Arica, molt a prop de la frontera entre Xile i Perú, haurem de recórrer 721 km en total, dels quals 456 seràn d'especial. Ens esperen gran quantitat de dunes, terreny pedregós i molt de fesh-fesh (que en aquelles terres es coneix com a 'guadal'). I després, el dissabte, el merescut dia de descans a Arica, per reposar forces de cara a afrontar la segona setmana dakariana.

1 comentari:

  1. Felicitats pel blog, ens permet estar al dia i gaudir de les vostres vivències de primera má i puntualment.
    Felicitats altre cop per les prestacions al·lucinants que esteu assolint. Flipo peres. Per fi el talent i el bon fer tenen els seus merescuts fruits.
    Espero que el Diego es recuperi totalment de la topada.
    Endavant, valents!

    ResponElimina