A mitjanit he parlat amb en Joan. Va ser un mal dia. Arribant al primer control de pas, han trencat la suspensió i van haver d'abandonar. Lamentablement no és alguna cosa que es pogui arreglar en el camí com tots els desperfeces que havien tingut fins ara.
No queda una altra que resignar-se, tornar a casa i començar a pensar com aconseguir tornar l'any que ve per aconseguir el somni d'acabar un Dakar.
Quan vam parlar, estaven a Iquique, durant la nit han anirían cap a Arica, per arribar abans de que s'aixequi el campament, i tornar els aparells que la organització et fa instal·lar al cotxe (GPS, Iritrack, centinel), a més de recollir les maletes, carpes i altres coses personales que cada dia es traslladen en els camions d'assistència de Jatón. Per sort el 382 encara funciona. Si bé no està en condicions de recórrer els camins d les especials, pot circular per rutes normals i transitables per un cotxe comú. Un cop a Arica, ja veurem que fan. L'Edu possiblement comenci el retorn a Buenos Aires. En Joan segurament continui rum a Lima amb l'assitència, ja que des d'allà tenim els billets de retorn a casa. Jo vaig a esperar-lo a Lima, quina pena que no arribarà a bord del 382! Quines ganes tenia de veure'l pujar al podium!
Potser el 2013...
Un admirador a New Hampshire t'ha anat seguint dia a dia. Crec que arribar fins l'etapa 10 és una fita insòlita i el que compta és que tu i l'Edu seguiu vius.
ResponEliminaUna abraçada campió.