Braçalet i manta

La prèvia al Dakar es curiosa. Es una barreja de nervis, preocupació i excitació. Nervis perquè després de 3 anys, tornar a ser-hi em suposa una pressió important. Preocupació per no deixar cap detall a l'atzar (quina ironia, quan l'atzar juga tant en aquesta historia) i excitació perquè l'adrenalina està pujant a mida que s'acosta el moment.
Ahir vam deixar tota la feina enllestida. Vaig arribar a Buenos Aires el 26, fent família i visitant amics. L'activitat dakariana però, va començar el 29, quan amb la gent de l'equip varem anar a buscar els vehicles al port de Campana.
Un cop recuperats els cotxes, ens dirigim a Moreno, on habitualment Jaton Racing munta la base prèvia a la cursa.
Últims detalls, comprovacions i proves al cotxe. Tot perfecte. Sembla que ho tenim tot a punt.

Arriba el primer dia de retrobament amb altres participants. L'ultim dia de l'any el dediquem a passar les verificacions. Es tracta de fer tota la burocràcia de documentació de pilot i copilot, i d'acceptació del vehicle com a apte a competir. Et porta gairebé un dia sencer, es fa pesadot, si no fos que et comences a retrobar amb vells companys de l'aventura que fa tan temps que  no veus. Xerradetes entre tràmit i tràmit per posar-te al dia dels detalls de cada projecte. I al final, quan tot està OK, arriba el moment del braçalet, un acte que podríem anomenar "simbòlic" que es dona quan la organització et col·loca una acreditació al canell que t'habilita per ser part d'aquest Dakar. El color del braçalet determina la tipologia de participant, si ets pilot, assistència, premsa, etc... El braçalet de pilots es lila aquest any, i el meu ja llueix al meu canell.

Ara sí, un primer de Gener de 2016 d'espera, perquè demà comença de nou per mi, el Rally més dur del Món!